Sobre els revolucionaris a les presons de Turquia

Para leer el comunicado en castellano.

En aquests moments hi ha més de deu mil presos revolucionaris. Gairebé tots els presos polítics són revolucionaris de Turquia i de Kurdistan del Nord. Gairebé tots són quadres i simpatitzants del Moviment d'Alliberament Nacional Kurd. Prop de 200 presoners són membres del DHKP - C (Partit Revolucionari d'Alliberament del Poble), gairebé 100 de l' MLKP (Partit Comunista Marxista - Leninista), una altra vegada prop de 100 són del TKP/ML (Partit Comunista de Turquia/Marxista Leninista) i el MKP (Partit Comunista Maoista), a més de desenes de dirigents i simpatitzants dels altres partits revolucionaris.

(Hi ha al voltant de 100 dels generals d'Ergenekon retirats i civils empresonats pel govern de l'AKP. Això vol dir que gairebé tots els presos polítics són revolucionaris.)

Gairebé el 30 % dels deu mil revolucionaris a la presó han estat condemnats -la majoria d'ells amb penes de més de 20 anys i cadena perpètua, els tribunals de 2 o 3 persones continuen i, en general, un revolucionari és empresonat durant 4 - 5 anys.

Fins als últims mesos, sobre la base de la llei antiterrorista, els jutges especials tenien l'autoritat per empresonar a persones sense condemnes, però, de fins a 10 anys; però arran de l'objecció del Tribunal Europeu de Drets Humans, aquest període es va reduir a 5 anys.

Menys de la meitat dels presos revolucionaris, no importa a quins partits revolucionaris pertanyin, són empresonats pel treball il·legal d'aquests partits revolucionaris. Però la majoria d'ells van participar en partits legals, associacions, sindicats, diaris revolucionaris... Fins i tot els membres del Parlament (MP), alcaldes i diputats comunals són a la presó.
Per exemple , el Partit per la Pau i Democràcia (BDP) és legal i lluita pels drets democràtics de la nació kurda.

Fins fa molt poc, 5 membres del Parlament de la BDP estaven a la presó. El membre del Parlament pel BDP Hatip Dicle va ser condemnat a 20 anys de condemna i encara és a la presó.
Altres 5 parlamentaris han estat posats en llibertat després de 3 anys de presó, perquè no estan condemnats encara. Però si són condemnats a una pena, seran empresonats de nou.

El maire de Igdir M. Nuri Gunes ha estat empresonat i després condemnat a una pena de 10 anys, només per pertànyer al BDP. Alguns alcaldes, com ell i una gran quantitat de parlamentaris comunals, només són empresonats per ser part del BDP.
Alguns d'ells han estat posats en llibertat, però el judici continua i estan en perill de rebre sancions.
L'AKP va empresonar als líders i el president de Cagdas Hukukcular Dernegi (Associació d'advocats contemporanis) i als advocats del BDP. Alguns d'ells han estat alliberats, però els seus judicis encara estan passant. Els altres encara estan empresonats.

Els periodistes del diari Gundem, propers al BDP, de Dicle Haver Ajansi, els principals directors de Ozgur Radyo, Atilim, denominat Devrimci Demokrasi, Yuruyus, Ozgur Gelecek i els periodistes d'altres diaris revolucionaris setmanals i mensuals estan empresonats; alguns d'ells encara sense ser condemnats, altres ja condemnats.

Els judicis han estat oberts contra centenars de dirigents i membres de KESK, la primera confederació sindicalista de funcionaris, i desenes d'ells estan empresonats des de fa 3 anys, amb o sense sentència encara.

Un judici també segueix contra el president de KESK, ell no està a la presó ara, però, en els judicis se li exigeix ​​una pena de 20 anys.

Però no només els membres i dirigents del BDP estan presos: també els membres i dirigents d'altres partits revolucionaris i progressistes són empresonats, igual que els membres de ESP (Partit Socialista dels Oprimits), SDP (Partit de la Democràcia Socialista), alguns membres del qual, però, ja en llibertat van ser condemnats i són a la presó i altres seran empresonats properament.
Una part d'ells està en perill de contraure llargues penes de molts anys. Per què? Només per haver participat en accions dels seus partits o en l'aixecament de Gezi.

El govern de l'AKP ha organitzat aquests atacs com abans, amb la policia política del MIT i dels Tribunale, advocats especials autoritzats. La llei anti-terrorista dissenyada pel cop militar feixista del 12 de setembre de 1980, i desenvolupada addicionalment pels successius governs, s'utilitza com a base jurídica d'aquest atac.

El govern de l'AKP es basa en mantenir als presos revolucionaris a les presons d'aïllament F- Type. Aquests són de tipus cel·lular, presons d'aïllament amb característiques feixistes. D'una a tres persones poden romandre juntes en una cel la. La dura repressió i les prohibicions que formen la condició especial d'aquestes presons, així com la " llei de penediment", que segueix l'objectiu de fer que les persones abandonin la seva ideologia, són part de la llei anti- terrorista.
Durant la introducció a la presó d'aquests presos, es tortura. De tant en tant els presos revolucionaris són atacats en les seves cel·les i torturats. El 2008, un revolucionari que va vendre el diari Yuruyus va ser torturat per la policia i, després, el torturador va continuar a la presó fins que va morir sota la tortura.

En aquestes presons de tipus cel·lular hi ha molts tipus de sancions disciplinàries s'apliquen com la prohibició de la lletra, trucades telefòniques, televisió, visites... sent llançats en una sola cel·la insonoritzada, etc. D'altra banda, si algú és enviat 3 vegades a la pena de cèl·lula, perd el dret- normalment aplicat - de ser posat en llibertat després d'haver complert un determinat percentatge de la pena i no el despatxen tot i haver complert tota la pena. A més existeixen sancions com reduir el nombre de llibres a 10, o controlar les cèl·lules i el pati 24 hores amb càmeres de vídeo.

El govern de l'AKP no allibera els presos malalts, especialment els polítics, malgrat les lleis i malgrat els informes que confirmen que no poden romandre a la presó. En aquest moment hi ha 544 presos en aquesta situació; 163 d'ells a punt de morir. Desenes de revolucionaris, sobretot els presos malalts revolucionaris, són alliberats poc abans de morir. Ells moren pocs dies després d'haver estat posats en llibertat, o fins i tot abans.

La transició a les presons d'aïllament F-Type es va fer l'any 2000 a base de cometre un gran atac i una massacre. En aquesta massacre, el 19 de desembre de 2000, 28 presos revolucionaris van ser assassinats amb bombes incendiàries i bales. A la Resistència Ràpida Gran Mort, es va iniciar l'acció contra aquest atac i es va perllongar durant anys. Uns 100 revolucionaris van perdre la vida. En els primers anys a les presons de tipus F no hi havia manera permanent de tortura. A causa de la lluita donada, es va arribar a la situació penitenciària d'avui dia.

Per mitjà de la jurisdicció especial i el règim sancionador per cèl·lules d'aïllament F-Type, el govern del AKP intenta aïllar als revolucionaris, durant llargs anys, de la gent i per tant fer que el sistema capitalista i el règim feixista continuïn plàcidament.

A diferència dels governs anteriors, s'aplica - per ara - menys l’assassinat sota tortura, la liquidació per la policia s'executa dient "mira, en el passat se us ha torturat, segrestat des de les vostres cases i matat, avui s'està matant a menys". Això comporta que les persones "han d'estar agraïdes" per la situació actual i acceptar el mantenir-se durant desenes d'anys a la presó. A més, la policia no només s'utilitza per tal de detenir els revolucionaris, també produir evidències falsificades i aplicar-les per mantenir els revolucionaris durant desenes d'anys de presó. Avui en dia utilitzen la policia també per a la difusió de gas a les places en les manifestacions i matar els revolucionaris o deixar-los cecs. Aquí podem veure el mateix objectiu seguit per enviar el revolucionari durant llargs anys a la presó: per dificultar als revolucionaris el treball entre les masses, perquè no organitzin la lluita, perquè no creixin les organitzacions de combat. En difondre la por entre les persones amb aquest tipus d'atacs, volen posar un obstacle a la lluita del poble i al fet que s'uneixin a organitzacions revolucionàries. Però no tindran èxit! Els presos revolucionaris, inflexibles, guanyaran!

MLKP