El 28 de juny és un dia per reclamar la llibertat de
totes les identitats i opcions sexuals. Un dia que hem de tenir present sempre en
la nostra lluita contra l'opressió de gènere, contra el patriarcat, columna vertebral
del capitalisme. L'ordre social patriarcal oprimeix, coacciona i condiciona a
tota la societat que es regeixi per aquest, de manera que aquesta causa no és una
qüestió que només hagi de preocupar a aquelles persones que desenvolupen i reivindiquen
opcions sexuals dissidents (no heterosexuals). La classe obrera no es divideix en
petits sectors segons identitats sexuals, alguns dels quals puguin viure en
paral·lel i aliens a les condicions estructurals del patriarcat que configuren,
en part, la nostra manera d'existència i les nostres relacions socials.
El reformisme, la lluita parcial per concessions mínimes per al col·lectiu LGBTI, no és el reflex d'una voluntat veritablement transformadora: només serveix per fagocitar el potencial revolucionari de molts sectors de la classe obrera, per fer que les seves identitats sexuals quedin encaixades en el sistema capitalista patriarcal i treure rèdit, a través d'aquestes petites concessions (que en absolut fan trontollar l'ordre social patriarcal que sustenta al capitalisme), perpetuant l'opressió de gènere. Només cal veure la forma com s'han canalitzat les legítimes demandes de llibertat sexual: els carrers de totes les ciutats s'omplen cada 28 de Juny "d’orgull", oci, drogodependència i festa, i la reivindicació i la combativitat en mera anècdota. Aquestes "reivindicacions" parcials deixen de ser una molèstia per al sistema quan són canalitzades a favor de l'interès del capitalisme sustentat pel patriarcat: el capitalisme es reinventa aprofitant aquestes reivindicacions. Exemple d'això és el mercat específic creat per a sectors socials amb identitats sexuals dissidents de l'heterosexual, com el dels productes eròtics gai-lèsbic-trans, els locals d'oci "d'ambient", la imposició pràctica del matrimoni com a forma d'unió afectiva entre homosexuals, bé per elevar el seu baix estatus, bé per aconseguir determinades prestacions socials, etc.
De res serveixen els èxits provinents des de les institucions de l'Estat burgès, com l'ampliació de certs drets civils per a sectors menys privilegiats com els no heterosexuals o l'aparent major tolerància cap als homosexuals (com si a cas les opcions sexuals haguessin de "tolerar"). Aquestes solucions parcials no són en realitat solucions ja que generen nous problemes (l'augment de l'estigmatització i l'homofòbia-transfòbia, la reclusió a "guettos" socials d'aquests sectors, etc.), a més que reforcen el control de l'Estat burgès amb mesures desmobilitzadores i estupefaents. És un contrasentit justificar la reivindicació sexual i feminista en el context de la moralitat burgesa, ja que aquestes posicions només afavoreixen a la reacció.
L'única solució és la lluita total, i no parcial, contra l'Estat burgès. Només una organització forta i conscient des de la classe obrera, la classe revolucionària, pot combatre l'Estat burgès. Tota opció que no suposi aquesta lluita total estarà del costat de la reacció, també pel que fa al manteniment del vell ordre patriarcal.
Contra l'opressió de gènere i sexual, combatem el capitalisme patriarcal!
Reconstrucció Comunista juny 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada