La premsa parla de més de 90 assassinats indiscriminats a Gaza i 400 tones d'explosius sobre la població palestina en tres dies de bombardejos. Amb l'excusa dels precaris coets de Hamàs, Israel segueix massacrant la població àrab, encara que siguin nens o persones indefenses. Els mateixos funcionaris de la hipòcrita ONU destinats a Gaza estan comprovant el terror i la mort que pateix diàriament el poble palestí. No és auto-defensa ni protecció de civils, com diuen els portaveus occidentals del règim sionista. L'assassinat, la negació total de drets i l'expulsió d'àrabs de les seves cases i terres va començar molt abans que Hamàs llancés coets; llançaments que responen més a la desesperació i la impotència que a una estratègia real i efectiva.
Per tant, aquí no hi caben postures equidistants de "cridar a la calma" o "evitar una escalada de violència", postures que realment encobreixen l'estatus d'Israel com a Estat genocida i racista, ja que és un enclavament imperialista molt valuós per a Occident. Els responsables del genocidi, les matances i l'exili forçat de palestins han de ser jutjats per crims contra els drets elementals del poble.
Israel ha deixat clar en les negociacions polítiques que estan disposats a aniquilar la població àrab, i és que, no en poques ocasions, s'ha posat sobre la taula la solució de dos Estats amb les fronteres del 67. Aquesta proposta va ser defensada fins i tot pel imperialista Obama. Aquestes fronteres seguirien sent una humiliació per als palestins, ja que signifiquen el reconeixement implícit de la teocràcia jueva d'Israel, però les autoritats palestines estaven disposades a acceptar-les. Fins i tot Hamàs, en presència de l'expresident americà Jimmy Carter, va afirmar la seva voluntat d'establir les bases de la pau sobre aquestes fronteres. Però és una constant que Israel es negui a qualsevol proposta que no comporti als palestins a convertir-se en una simple reserva indígena, i quan hi ha hagut converses entre els dos bàndols, les provocacions sionistes han continuat mitjançant la construcció de nous assentaments. És per això que no hi ha cap dubte dels veritables objectius d'Israel: expulsar tots els àrabs i convertir el que queda de Palestina en una teocràcia on només caben jueus. No cal que recordem a quina experiència europea del segle XX s'assembla aquesta política racista. D'altra banda, la comunitat internacional, segueix encobrint i donant suport al sionisme. Quan al 2006, Hamàs va vèncer clarament en les eleccions legislatives, la comunitat internacional va decidir deixar sense ajudes a la població de Gaza com a càstig per no elegir dirigents més pusil·lànimes i controlables en la seva lluita contra el sionisme. A això se li uneix l'equiparació dels dos bàndols com bel·ligerants iguals, que encobreix la violació i la massacre sionista contra els àrabs. L'explicació rau en el joc d'interessos imperialistes dels Estats Units en aliança amb el bloc imperialista europeu, per als que Israel representa una punta de llança imprescindible a l'Orient Mitjà.
No obstant això, per sobre dels sentiments viscerals que desperta veure a Israel bombardejar a la població de Gaza, no hem de ser acrítics amb qualsevol moviment polític nacionalista. No es va aturar l'avanç d'Israel quan la resistència la capitanejaven sectors esquerrans i tampoc ho aconsegueixen ara capitanejats per islamistes. Es fa més necessària que mai la constitució d'un moviment revolucionari a Palestina dirigit per la classe obrera, que agrupi revolucionaris per sobre d'ambdues ètnies i religions i que, en aliança amb el moviment d'alliberament nacional palestí, derroti a l'Estat israelià i prossegueixi la revolució. Però mentre no es posi fi al genocidi, cal seguir denunciant l'Estat d'Israel pel que és, un Estat criminal. Que les morts no caiguin en l'oblit.
Boicot a Israel!
Visca Palestina lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada