El 9 de novembre d’aquest any es vol dur a terme una consulta
sobiranista a Catalunya fomentada i dirigida pels sectors més reaccionaris
d’aquesta nació, com són CIU i els seus socis d’ERC. La burgesia catalana està
centrant tot el seu discurs en aquesta data en especial, confonent a la classe
obrera i fent que sembli que allò realment important és única i exclusivament
la independència de la nació i que aquesta serà la màgica solució per a la
nostra classe i pel conjunt del poble català.
Cal lluitar contra la memòria selectiva que impera en aquest procés. Volem
recordar, per exemple, les Olimpíades del 92 a Barcelona, on hi va haver una
brutal repressió contra l’independentisme; tortures, control social,
empresonaments... I tot això comptava amb la participació dels qui ara són els
màxims portaveus del xovinisme català, què deien que qui sortiria guanyant
seria la classe obrera, tot i que posteriorment es va tornar a demostrar que
els qui sortien beneficiant-se eren els de sempre. D’aquesta manera, ens
recorden al discurs que actualment adopten, sempre submergint les seves
veritables intencions.
Són els mateixos que rebutgen el dret d’autodeterminació dels pobles
com ara el palestí o el kurd i no s’amaguen en mostrar que l’exemple d’Israel,
un estat feixista, és el que volen per a Catalunya. Nosaltres, amb això, volem
mostrar l’oportunisme de la burgesia catalana, que s’aprofita de les
circumstàncies actuals per a potenciar aquest nacionalisme tan ranci, que en
cap cas ens beneficia com a classe. Més endavant desenvoluparem aquesta
qüestió.
Com a marxistes – leninistes entenem que qui sortirà guanyant en aquest
cas és la burgesia. Hem de fer veure a la classe obrera que les intencions de
la burgesia catalana, en realitzar aquesta consulta, no venen d’un sentiment
nacional ferit basat en la història o perquè busquin que surti guanyant el
poble català, sinó que la burgesia només pretén que la seva classe mantingui i
amplií els seus beneficis.
S’ha d’entendre que no tot moviment nacional és forçadament
revolucionari, com veiem en aquest cas en particular. Suposant que aquesta
consulta tirés endavant i que Catalunya esdevingués un Estat independent, hem de
comprendre que un Estat és una eina d’opressió d’una classe sobre una altra i
que aquest seguiria sent burgès, en el qual només hi hauria un canvi de govern
i la classe obrera seguiria sent la que pateix al dia a dia les conseqüències
del capitalisme fins i tot d’una manera més dramàtica, ja que un gruix de la
població amagaria aquestes penúries sota el fals sentiment nacional infundat.
No seria una victòria per a la classe obrera, seria una acumulació de
forces per a la classe dominant.
“Això no vol dir, és clar, que el proletariat
haja de recolzar tot moviment nacional, sempre i a tot arreu, en tots i en
cadascun dels casos concrets. Del que es tracta és de donar suport als
moviments nacionals encaminats a debilitar l'imperialisme, a enderrocar, i no a
reforçar-lo i mantenir-lo. Hi ha casos en què els moviments nacionals de
determinats països oprimits xoquen amb els interessos del desenvolupament del
moviment proletari. Cau del seu pes que en aquests casos ni tan sols es pot
parlar de suport. La qüestió dels drets de les nacions no és una qüestió
aïllada, independent, sinó una part de la qüestió general de la revolució
proletària, una part supeditada al tot i que ha de ser enfocada des del punt de
vista del tot.”
I. Stalin.
Des que es va donar a conèixer aquesta consulta hem sigut conscients l’auge
de sentiment xovinista que està vivint Catalunya, i de com la classe obrera
enlluernada amb falses esperances adopta, malauradament, el seu discurs.
També
podem veure com organitzacions que s’autodenominen socialistes es sumen al que
ve dictat per la burgesia catalana. Aquestes afirmen que són crítiques amb el
procés, però que igualment assistiran a les urnes per fer palès la seva
voluntat. Com pot ser que siguis crític amb quelcom i tot i així sumis les
teves forces a aquest? Podríem afirmar que el que s’està fent des dels sectors
més esquerranosos és seguidisme. Aquestes organitzacions no comprenen que el
que s’està duent a terme restarà forces a la classe obrera (com ja hem dit
anteriorment) i es sumen de manera reformista. No les podem qualificar ni de
revisionistes, ja que ni tan sols són socialistes, amb consignes confoses com
és la de “Independència per canviar-ho tot”; primer la independència,
aprofitant l’auge nacional i el que ve donat per la burgesia catalana, i
posteriorment un “socialisme” encara més confós. Dintre del capitalisme no hi
ha forma possible de resoldre els conflictes nacionals, com tampoc podem
trencar amb l’explotació que pateix la nostra classe. Però està clar que
aquestes organitzacions esquerranoses i reformistes es sumen a quelcom que
satisfaci el seu sentiment nacional, sense tenir en compte (o si) que donen
força i perpetuen l’imperialisme.
Abans, la qüestió nacional s'enfocava d'una
manera reformista, com una qüestió aïllada, independent, sense cap relació amb
la qüestió general del Poder del capital, l'enderrocament de l'imperialisme, de
la revolució proletària. Es donava tàcitament per descomptat que la victòria
del proletariat d'Europa era possible sense una aliança directa amb el moviment
d'alliberament de les colònies, que la qüestió nacional i colonial podia
resoldre a la callada, "de per si", al marge de la via magna de la
revolució proletària, sense una lluita revolucionària contra l'imperialisme.
Ara, aquest punt de vista antirevolucionari s'ha de considerar desemmascarat.
El leninisme va demostrar, i la guerra imperialista i la revolució a Rússia ho
han corroborat, que la qüestió nacional només pot resoldre en relació amb la
revolució proletària i sobre la base d'ella; que el camí del triomf de la
revolució a l'Occident passa a través de l'aliança revolucionària amb el
moviment d'alliberament de les colònies i dels països dependents contra
l'imperialisme. La qüestió nacional és una part de la qüestió general de la
revolució proletària, una part de la qüestió de la dictadura del proletariat.
I. Stalin.
Com s’entenia abans és com ho segueixen entenent aquestes organitzacions
reformistes, que divideixen la lluita en diferents lluites parcials podent així
créixer quantitativament. Com s’entén ara és com ho entenem els marxistes –
leninistes, que en cap moment dividim la lluita sinó que entenem que la qüestió
nacional forma part de la lluita de classes, de la revolució proletària.
També podem entrar a parlar d’un altre fet com és el d’enganyar la classe obrera fent-la creure que
mitjançant les eleccions poden canviar les seves condicions. Mitjançant una
urna l’únic canvi que es realitza és un canvi de govern ja que, com va dir
Engels, el sufragi universal és l'índex de la maduresa de la classe obrera i no
pot arribar ni arribarà mai a més en l'Estat actual. Les democràcies burgeses ho
tenen tot sota control, i cap votació farà trontollar les seves estructures.
S’ha d’anar amb la veritat per davant i
dir a la classe obrera que conquerirà el poder només mitjançant la revolució
proletària. Açò no vol dir que estiguem en contra de totes les eleccions, d’aquesta
manera cauríem en l’esquerranisme, però sí que sabem analitzar quines són les
condicions materials adients; si representen un avanç o no per a la classe
obrera. Per tant, no ens sumem a qualsevol iniciativa d’una manera oportunista
i revisionista, com d’altres.
"Només els canalles o els babaus poden
creure que el proletariat ha de primer conquerir la majoria en les votacions
realitzades sota el jou de la burgesia, sota el jou de l'esclavitud
assalariada, i que només després ha de conquerir el poder. Això és el súmmum de
l'estultícia o de la hipocresia, això és substituir la lluita de classes i la
revolució per votacions sota el vell règim, sota el vell poder.”
V.I. Lenin.
Volem
remarcar la nostra ferma oposició a l’espanyolisme i, per tant, no volem sumar
forces amb el seu imperialisme. Per això és necessari concienciar a la classe
obrera tant del país opressor com de les nacions i pobles oprimits que lluitant
contra l’enemic comú (el capitalisme) podran trobar la seva plena
independència. Només sota el marc de respecte mutu podrà haver-hi la unió
lliure i voluntària de tots els pobles.
Des de Reconstrucció Comunista entenem que, com a marxistes –
leninistes, tota acció que alieni i afebleixi a la classe obrera ha de ser
boicotejada. Perquè la classe obrera ha de tenir clar que només en el
socialisme, com va dir Lenin, pot donar-se la plena independència de les
nacions. Per tant, només donarem suport a aquells moviments d’alliberament
nacional realment revolucionaris que representin un avanç per la classe obrera.
Actualment, el camí que s’està prenent divideix i flaqueja, com hem exposat
anteriorment. Per això, no sumarem forces a aquest procés ni caminarem de la mà
de la burgesia catalana (ni de la de cap lloc), ja que aquest procés perjudica la nostra
classe i som conscients que ens estaríem tornant uns traïdors i seríem
còmplices d’aquest, caient en el seguidisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada